Treballs destacats

L'obra objecte de l'estudi es fonamenta en la construcció de dos viaductes independents, des de cadascuna de les dues boques de la sortida oest del túnel fins a enllaçar amb la CG3, el camí d'entrada al cementiri i amb la futura variant de la Massana, mitjançant una rotonda parcialment elevada sobre el fons de vall.

L'estudi consta de 3 apartats bàsics: Avaluació d'impacte ambiental, Pla de Restauració Ambiental i Pla de vigilància ambiental.

1. Avaluació d'Impacte Ambiental (A.I.A.). Es realitza una descripció de l'estat de la zona, tenint en compte l'estat de la zona i l'entorn, s'analitzen els possibles efectes, positius i negatius, que pot implicar la implantació de la infraestructura, principalment durant les obres però també durant l'explotació.
L'obra d'aquesta infraestructura comporta pocs moviments de terra, associats bàsicament a les excavacions per als fonaments de les pilones dels viaductes i la restitució de l'accés a les plataformes de sota la CG3. Les afectacions més importants s'han de buscar sobre el paisatge, encara que de forma moderada sobre la hidrologia, els béns culturals, la flora, la fauna i els veïns propers. L'obra es realitza en un lloc periurbà transitat en què s'observen diversos elements antròpics que fan disminuir la qualitat escènica de la zona, com són vies de comunicació, línies d'alta tensió i habitatges, entre ells el nucli d'Anyós. La nova obra representa un obstacle visual de dimensions considerables. És en aquest aspecte, en el visual, que afecta l'església de St. Cristòfol d'Anyós ja que se situa en el límit d'un turó, a uns 500 m de l'obra. La flora afectada és de tres tipus principalment: a les plataformes únicament hi ha vegetació ruderal, part de la qual es troba en molt mal estat per l'alta quantitat de pols generada per la indústria de formigó de la parcel·la, la riba dreta del riu Valira del Nord presenta un cordó de vegetació estret i amb espècies no típiques de ribera, el tercer tipus de vegetació correspon a l'existent a la roca del costat baixada de la CG3, encara que afecta poca extensió, s'ha identificat una espècie amb la categoria de vulnerable (Erodium foetidum subsp. glandulosum). Durant els treballs es preveu que la fauna es desplaci a llocs més tranquils que probablement, el més proper, serà la vessant del bosc de la Boixera, les incidències sobre la fauna seran mínimes un cop finalitzada perquè no suposarà una barrera física. Pel que fa als veïns dels edificis més propers a l'obra, es veuran afectats bàsicament pel soroll, ja que la maquinària comportarà un augment de soroll tot i estar relativament lluny; de totes maneres s'intentarà minimitzar mitjançant l'ús de silenciadors en totes les màquines que sigui possible. Pel que fa a la pols, es disposarà de sistemes de captació de pols en les màquines perforants i es regaran les boques de perforació i la zona per evitar aixecament de pols al pas de vehicles.

2 . El Pla de Restauració Ambiental (P.R.A.) és una eina tècnica que es basa en els impactes ambientals identificats a l'EIA i localitza amb precisió i planifica en el temps els treballs necessaris per a dur a terme les mesures preventives i/o correctores, tant durant les obres com un cop el projecte està acabat i en funcionament. Es detallen les mesures previstes per minimitzar o eliminar els efectes ambientals negatius, així com totes aquelles mesures destinades a compensar-los amb les accions oportunes de restauració.
En el Projecte de Restauració es preveu la realització de diverses tipologies de restauració en funció dels elements a restaurar i de les afeccions produïdes durant les obres i els seus diferents elements. Les espècies utilitzades per a la restauració seran sempre autòctones i pròpies de les diferents comunitats afectades per les obres. Atès que la zona d'obres està formada per subàrees de treball i que en cadascuna d'elles es descriu una restauració específica i adaptada, atès que el termini d'execució de tota l'obra és d'uns dos anys, la restauració de cada subàrea s'haurà de portar a terme al mateix temps que es realitzin els treballs o immediatament a continuació. Aquest procediment permet un millor control dels treballs de restauració així com també la verificació, en el temps, de la supervivència, adaptació i creixement de les espècies plantades o hidrosembrades. A més, segons aquesta evolució vegetativa es pot preveure de manera més eficaç si és necessària alguna altra mesura d'integració de l'obra en el paisatge o de minimització de l'impacte. Un cop realitzades totes les tasques de restauració del terreny, l'afecció més important serà la pròpia infraestructura ja que es tracta d'un nus viari important. No obstant això, queda en el mateix pla que els conductors que disminueix considerablement l'impacte. Pel que fa a les altres afeccions, únicament seran visibles fins que no es procedeixi a la revegetació de la zona i els murs no hagin quedat integrats en el paisatge de la zona. Un cop realitzat el projecte de restauració i un cop els murs s'hagin integrat en el paisatge, no es preveu que hi hagi un impacte molt important tot i la magnitud de la infraestructura.

3 . El Pla de Vigilància Ambiental (P.V.A.) té uns objectius que es concreten en:

• Verificar l'avaluació inicial dels impactes previstos, concretant en detall els paràmetres de seguiment de la qualitat dels vectors ambientals afectats.
• Proporcionar resultats específics pel que fa als valors d'impacte assolits pels indicadors ambientals preseleccionats respecte dels previstos, determinant els paràmetres de seguiment, la freqüència de controls, duració, període d'aplicació i els llocs o àrees de mostreig i control, durant la fase d'obres i la d'explotació.
• Controlar l'aplicació i eficiència de cadascuna de les mesures preventives i correctores previstes en l'Avaluació d'Impacte Ambiental (EIA) i projecte.
• Proposar noves mesures correctores si s'observa que els impactes són superiors als previstos o insuficients respecte les mesures correctores inicialment proposades.

S'establirà una metodologia de treball sistemàtica i adaptada específicament als condicionaments propis de l'actuació, de manera que es garanteixi el control exhaustiu de la qualitat dels diferents paràmetres ambientals que intervenen i/o es veuen afectats pel projecte de traçat, durant la fase de construcció i en la d'explotació.

El PVA es desenvoluparà en tres fases :

• 1a fase. Constatació de l'estat preoperacional: control de les àrees d'afecció del projecte per determinar la situació de partida abans de la realització del projecte, així com la determinació dels indicadors que determinaran les afeccions al medi.
• 2a fase. Seguiment i control d'impactes durant la fase de construcció: zones d'estacionament i de manteniment de maquinària i d'equipament, sistema hidrològic, soroll i atmosfera, sòls, vegetació, paisatge, gestió de residus i retirada d'obra.
• 3a fase. Seguiment i control d'impactes durant la fase d'explotació: es realitzarà un seguiment trimestral durant el període de garantia de l'evolució de les plantacions i les hidrosembres, un últim índex biòtic en cada riu i la verificació de l'impacte paisatgístic.

L'estudi forma part del projecte titulat "Túnel dels dos Valires. Fase II: accessos boca oest", que dóna continuïtat al projecte de la fase I relativa a l'obra civil del túnel i dipòsit dels materials d'excavació. La finalitat de tots dos és millorar la xarxa viària enllaçant la vall del riu Valira d'Orient i la vall del riu Valira del Nord.

Es tracta d'una obra de magnitud considerable per a la dimensió de la infraestructura tot i no haver grans moviments de terra:

• Moviments de terra: uns 72.255 m3 d'excavació i 36.815 m3 de terraplè.
• Dimensions dels viaductes: sortida del túnel dels Dos Valires d'uns 200 m de longitud i una amplada de 2 carrils de 10 m, amb voreres no
• transitables fins a 2 m , i el viaducte de la desviació de La Massana, d'uns 130 m de longitud i una amplada d'uns 16 m (3 carrils).
• Característiques de la rotonda : parcialment aèria , formada per un anell d'amplada entre 14 i 16 m, amb un diàmetre exterior de 106 m màxims .
• Dimensions de les piles dels viaductes i la rotonda: entre 11'50 m i 28 m vistos fins a les plataformes; hi ha dues que s'aixequen 18 m més per sobre (aconseguint una alçada total de 46 m), fonamentacions de 30 m de profunditat que pot variar segons la situació de la roca.
• La CG3 amplia fins a uns 14 m-15 m per permetre 3 carrils de circulació, més unes voreres en algunes zones.
• La superfície d'obra és de l'ordre d'uns 31.550 m2 .

Es preveu desmantellar les instal·lacions de la fàbrica de formigó de la zona que actualment ocupa dins de la zona d'obra, posteriorment, al final de les obres, la fàbrica es reinstal·larà a l'altra banda del riu Montaner.

L'obra en si o el procediment per executar-la, implica l'afectació dels rius adjacents, encara que en graus molt diferents, diferències que s'han tingut en compte en el disseny de les tasques de restauració de cada zona, així com en l'estat inicial que presentaven. Es modifica el marge dret del riu Valira del Nord i un tram del riu Montaner que es canalitza per raons de seguretat de les bases del viaducte.