La carretera secundària 221 de les Pardines, que comunica la carretera dels Cortals d'Encamp amb el Llac d'Engolasters, va ser efectuada al seu dia per FHASA, aprofitant els treballs per a la realització d'un canal que sortint de la presa de Ransol, subministrava aigua al Llac d'Engolasters. Vist el potencial paisatgístic i d'aproximació del llac a Encamp, es va eixamplar per permetre el pas de vehicles, el que va provocar l'execució de talussos molt importants en uns terrenys de complexitat geològica. La inestabilitat del terreny era molt compromesa després de cada estació plujosa. Calia fer costosos arranjaments i la neteja sistemàtica de tota la traça. Després de l'hivern els desperfectes eren també molt nombrosos.
El projecte es va dividir en tres trams:
- 1er tram PK 0 +000 a PK 0 +600
- 2on tram PK 0 +600 a PK 1 +800
- 3er tram PK 1 +800 a PK 3 +190
La nova calçada té una amplada de 3,75 m, amb zones de sobreample per l'encreuament de dos vehicles i amb una cuneta de peces de granit que voreja tota la part muntanya i circula pel costat d'un muret de pedra que forma una jardinera, o bé, dels murs de maçoneria. A la banda vall, es deixa una zona transitable però revegetalitzada i separada del talús per diferents baranes de fusta tractada.
El respecte a la natura ha estat una constant en l'ànim del Comú d'Encamp i dels projectistes, que han volgut apartar la idea d'una carretera degradada i amb problemes, per un passeig on anar a caminar, córrer, a cavall o bé amb bicicleta, amb seguretat per assolir aquesta finalitat, ha estat necessari fer una sèrie d'actuacions encaminades a:
- Estabilitzar els terraplens. En alguns punts s'han efectuat fins i tot micropilotajes per al sosteniment dels murs de la carretera.
- Estabilitzar els talussos per sobre de la carretera, on ha estat necessari col·locar des de galeries dinàmiques, xarxes metàl·liques o bulons, per evitar la caiguda de blocs, fins xarxa de cable, projecció de substrat de sòl sobre xarxa metàl·lica, o xarxes tridimensionals per evitar l'erosió del sòl i la caiguda de blocs i còdols.
- Estabilitzar els talussos per sota de la carretera, principalment amb xarxes estabilitzadores del sòl i contra l'erosió.
- Regenerar la coberta vegetal mitjançant la plantació d'espècies vegetals fixadores del terreny i hidrosembra d'espècies herbàcies, sobre les quals es colonitzaran les espècies autòctones.
Per a la minimització de l'impacte visual de la carretera, s'ha optat per la plantació d'espècies arbòries, en els llocs on hi havia un gran tall de roca o talussos alts; en els talussos de pendent suau s'han plantat espècies arbustives i en els caps de els talussos, s'ha retallat la cornisa i s'ha projectat un substrat de sòl amb humus i diferents compostos i aglomerants, que produeixen un sòl artificial sobre del que s'instal·larà la coberta vegetal.
Els materials utilitzats han estat, dins de la disponibilitat, de la més alta qualitat ecològica: fusta tractada per a l'exterior, pedra granítica de la pròpia obra, llambordes granítiques d'Andorra,...
En resum, el tractament utilitzat es pot considerar un interessant mostrari de tractaments geotècnics d'estabilització de talussos i alhora un exemple de restauració mediambiental d'una zona molt degradada.